Sunday, December 18, 2005

70 ANIVERSARI DE L'INICI DE LA GUERRA CIVIL. LAYA FILMS. DOCUMENTAL REPUBLICÀ. CICLE MIRADES A LA CASA ELIZALDE




La Filmoteca de Catalunya i la Federació Catalana de Cineclubs posen a disposició del BEC aquests documentals de la guerra civil, editats per la productora catalana LAYA Films. Teniu més avall detallat el programa dels tres dies. Totes les sessions aniran presentades per un especialista i acompanyades de full de sala. Al finalitzar cada sessió tindrà lloc un cine-forum per debatre sobre els films. Les sessions tindran lloc a la Casa Elizalde (C/Valencia 305) a les 20hores. Entrada gratuita . TOTES LES SESSIONS SERAN PRESENTADES PER JOAQUIM ROMAGUERA, investigador i historiador.

Dijous 27 d’abril 2006 a les 20hores
Laya Films (I) –Noticiaris-


“Pel setembre de 1936 Josep Tarradellas i Joan va ésser nomenat president del Consell Executiu de la Generalitat, però un mes abans, un home de la seva confiança, Jaume Miravitlles havia estat promogut com a comisari de la Generalitat al Comitè de Milícies Antifeixistes. L’eficàcia de Miravitlles va empènyer Tarradellas a nomenar-lo comissari de propaganda (…)
Organitzà un servei que, a efectes directament propagandístics, fou batejat com LAYA FILMS i que, en el vessant de distribució de films per a les sales comercials, s’anomenà CATALONIA FILMS. (…)

Aquest material de LAYA FILMS ha desaparegut en la seva major part. Testimoni personal del president Tarradellas (…) és que la major part del material cinematogràfic de tot tipus que estava en poder de la Generalitat quan començà la definitiva evacuació cap a França va ésser carregat en dos camions i un vagó sencer de mercaderies. Tarradellas recordava que un dels camions s’incendià i no va arribar a travessar la frontera. Pel que fa a l’altre, mai no s’ha sabut què se’n va fer, del seu contingut. El vagó quedà estacionat, perdut, en unes vies de l’estació de Magòria sense que mai ningú autoritzat se’n fes càrrec, i a poc a poc, per pillatge o per degradació, se’n perdé la memòria del contingut.
Per acabar-ho d’adobar, l’espoliació organitzada d’allò que s’anomenà la recuperación va fer desaparèixer còpies existents que anaren a parar a l’aleshores Ministerio de Jornada, a qui corresponien les tasques dites –eufèmicament- d’informació –sense eufemisme-, del contra-espionatge. Podria ésser que aquestes còpies corresponguessin a les trobades a Madrid i guardades a la Filmoteca Española, ja que segons que es reconeix, provenien d’un determinat Ministerio. Com a súmmum de la tragèdia, l’any 1945, en cremar-se els magatzems dels laboratoris de Cinematiraje Riera a Madrid, es perdé una altra part de material, segons confessió de l’historiador Carlos Fernández Cueca.”

Miquel Porter i Moix, Història del Cinema a Catalunya (1895-1990).
Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya,
1992. p. 215-216.


ESPAÑA AL DÍA: BOTÍ DE GUERRA
Any de producció: 1937-1938
Producció: Laya Films – Film Popular
Locució: Ramon Martori
Versió: Versió original en català
Durada: 20 min.

Sinopsi:
Conté les següents notícies:
BOTÍ DE GUERRA, MADRID. TROFEUS DE LA VICTÒRIA ARRABASSATS A L'ENEMIC, ARAGÓ. BOTÍ DE GUERRA: 3.000 MOLTONS AGAFATS A L'ENEMIC!..., MADRID. EL REGIMENT DE CAVALLERIA JESÚS HERNÁNDEZ, TAJO (MADRID). AMB L'EXÈRCIT POPULAR, GUADALAJARA. LA LLUITA ANTIAÈRIA, BILBAO. REFUGIATS, ALACANT. COM S'EFECTUA EL CONTROL ALEMANY DE "LA NO-INTERVENCIÓ", BARCELONA. NOVES FORMACIONS MILITARS, MADRID. AMB ELS DEL "ALTAVOZ DEL FRENTE", ELS TREBALLS VOLUNTARIS DE FORTIFICACIÓ, CASP. TRABALLADORS [sic] DE LA MINA, BARCELONA. BOTÍ DE GUERRA, CASP. SORTIDA DE TROPES CAP AL FRONT,SERRA D'ALCUBIERRE, TARDIENTA. LES NOSTRES TROPES DEVANT [sic] SANTA QUITÈRIA, FRONTERA PIRENENCA I OPEREN AL FRONT DE JACA, LES FORCES DE LA REPÚBLICA LLUITEN EN ELS CARRERS D'OVIEDO, BARCELONA. INCORPORACIÓ DE LLEVES, VALENCIA. BRIGADES DE XOC, PER A L'EXÈRCIT DE L'EST

ESPAÑA AL DÍA: FRONT D’ARAGÓ
Any de producció: 1937-1938
Producció: Laya Films – Film Popular
Locució: Ramon Martori
Versió: Versió original en català
Durada: 18 min.

Sinopsi:
Conté les següents notícies:
LES LLEVES D'ARAGÓ, UN NOU GRUP DE MILÍCIES PIRENENQUES SURT CAP AL FRONT NORD D'OSCA I ACTUA CONTRA GAVÍN, ORNA. LANAVE, EXÈRCIT DE L'EST. AL PIRINEU, EXÈRCIT POPULAR. DINTRE TEROL, AMB L'EXÈRCIT DE LLEVANT, EXÈRCIT DE L'EST. TRANSMISSIONS I SENYALS, EXÈRCIT DE L'EST. PREPARANT ELS SOLDATS, JORNADES DE VITÒRIA. TEROL


ESPAÑA AL DÍA: BARCELONA. RECEPCIÓ AL PALAU DE JUSTÍCIA
Any de producció: 1937-1938
Producció: Laya Films – Film Popular
Locució: Ramon Martori
Versió: Versió original en català
Durada: 12 min.

Sinopsi:
Conté les següents notícies:
BARCELONA. RECEPCIÓ AL PALAU DE JUSTÍCIA, VISITANT EL FRONT DE LLUITA, PIRINEU ARAGONÈS. AMB LA 43 DIVISIÓ, CATALUNYA ALS FRONTS DEL CENTRE. AMB ELS CATALANS DE "LA ALCARRIA", PARLAMENT DE LA REPÚBLICA. IL·LUSTRES VISITANTS, GINEBRA. HAILE SELASSIE, VISITANTS IL·LUSTRES. PAUL ROBESON A BARCELONA, NOU AMBAIXADOR A FRANÇA, VISITANTS IL·LUSTRES. JAWAHEL NEHRU A LA GENERALITAT, AMICS D'ESPANYA. ANDRÉ MALRAUX, RETORN DELS DELEGATS A LA URSS, FESTA DE LA RAÇA, PALAU DE LA JUSTÍCIA, JESÚS HERNÁNDEZ

ESPAÑA AL DÍA: L’INDÚSTRIA DEL XAMPANY
Any de producció: 1937-1938
Producció: Laya Films
Locució: Ramon Martori
Versió: Versió original en català
Durada: 11 min.

Sinopsi:
Conté les següents notícies:
L’INDÚSTRIA DEL XAMPANY, UTILITZACIÓ DE LA REMOLATXA, AIGÜES MINERALS, MANISES. PORCEL·LANES, EL SUBSÒL DE CATALUNYA, EL PAPER DE CAPELLADES, BERGADÁ. TRADICIÓ INDUSTRIAL

ESPAÑA AL DÍA: ENSENYES MILITARS
Any de producció: 1937-1938
Producció: Laya Films
Locució: Ramon Martori
Versió: Versió original en català
Durada: 10 min.

Sinopsi:
Conté les següents notícies:
ENSENYES MILITARS, INDÚSTRIA DEL VESTIT. VESTUARIS MILITARS, VESTUARI MILITAR, INDÚSTRIES DE GUERRA, INDÚSTRIA DE GUERRA, ARMES CATALANES

ESPAÑA AL DÍA: MENJADORS INFANTILS
Any de producció: 1937-1938
Producció: Laya Films
Locució: Ramon Martori
Versió: Versió original en català
Durada: 12 min.

Sinopsi:
Conté les següents notícies:
MENJADORS INFANTILS, FESTA DE L'INFANT, DIADA DE LA BONA VOLUNTAT, AJUNTAMENT DE BARCELONA. L'ASIL DE "LA PALOMA", FESTA DE L'INFANT, ESCOLA DE MUNTANYA, CONFERÈNCIA MUDA PER "BON", MURCIA. INFANTS REFUGIATS

IN DEFENCE OF MADRID / LA DÉFENSE DE MADRID

Any de producció:1936
Producció: Soiuzkinochronika
Distribució: Laya Films
Versió: Versió original (només música) amb rètols en anglès i francès
Durada: 10 min.

Sinopsi:
Reportatge sobre la disposició de la població de Madrid davant l'atac feixista. Imatges de carrers bombardejats, cartells animant a la defensa de la capital, l'artilleria defensant la ciutat dels atacs de l'aviació, avions que s'enlairen i aterren mostrant les ferides dels atacs en els fusellatges. Evacuació d'infants cap a Llevant. Voluntaris allistant-se, recollint l'uniforme, la cartilla, fent instrucció, reconeixement mèdic i partint al front. Brigada Thaelmann.

DURADA TOTAL: 93 minuts

--------------------------------------------------------------------------

Dijous 11 de maig 2006 a les 20hores
Laya Films (II) –Documentals Independents-

El Reial decret 616/2001 sobre l’ampliació dels mitjans traspassats a la Generalitat de Catalunya pel Reial decret 1010/ 1981 en matèria de cultura (fons cinematogràfiques) traspassa la titularitat del material cinematogràfic produït per Laya Films durant la Generalitat republicana. Aquest és el final feliç d’una pel·lícula iniciada l’onze de maig de 1987 per dos realitzadors que eren directors generals de cinematografia a Madrid i Barcelona, Fernando Méndez-Leite i Josep Maria Forn, i continuada en un llarg i sinuós rodatge per la Comissió Mixta fins la signatura de l’acord i l’arribada de les bobines en l’any 2001.
Laya Films
Empresa productora i distribuïdora. Creada el novembre de 1936 com a secció de cinema adjunta al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, la institució oficial d’informació i propaganda del govern autònom, durant la Guerra Civil, que va dirigir el periodista Jaume Miravitlles. Com a productora, Laya Films va dedicar una bona part de la seva activitat al reportatge de guerra i va aconseguir una trentena de títols que es van sumar als produïts per les seccions de cinema sorgides a la zona republicana sota la tutela del govern central i els partits polítics i les organitzacions sindicals. L’elaboració del noticiari ESPANYA AL DIA va representar un remarcable esforç per a una empresa que disposava d’unes instal·lacions modestament equipades partint d’un capital inicial de quaranta mil pessetes i d’un grup de professionals reduït i no sempre fix. Entre d’altres, hi van figurar el veterà operador Josep Maristany, el també experimentat muntador Joan Serra, el tècnic de so René Renault, l’actor Ramon Martori, el muntador Antoni Graciani i els operadors Sebastià Parera, Manuel Berenguer i Juan Mariné. Tant en el reportatge , bèl·lic i de propaganda, com en els noticiaris, i, per descomptat, en l’excel·lent producció documental sobre temes de la cultura catalana que va dirigir Ramon Biadiu (OLLAIRES DE BREDA, DELTA DE L’EBRE, VALL D’ARAN, ELS TAPERS DE LA COSTA), Laya Films va procurar en tot moment compaginar la necessària projecció internacional del conflicte i la defensa a l’exterior de la legitimitat de la causa republicana –és per això que se’n van fer versions en diversos idiomes-, amb una tasca de difusió del fet diferencial català. Laya Films va ser l’obra personalíssima de Joan Castanyer, polifacètic creador, molt vinculat als mitjans artístics i polítics francesos de preguerra, de qui cal recordar els seus vincles professionals i d’amistat amb el gran cineasta Jean Renoir. Com a distribuïdora, fins que el 1938 es va crear l’entitat independent Catalonia Films S.A., Laya Films va ser la firma que va portar a Catalunya el cinema soviétic. Encara que és difícil concretar el volum de producció de la firma catalana partint del material que ha sobreviscut a la pèrdua i la manipulació, es calcula que són més de cent els curtmetratges realitzats, entre noticiaris i documentals, a més d’algun migmetratge.

Ramon Sala (Diccionario del cine espanyol, AACCE, 1998).

L’ENTERRAMENT DE DURRUTI
Any de producció: 1936
Producció: Laya Films (Barcelona)
Versió: Versió original en català
Durada: 6 min.
Sinopsi:
Reportatge sobre el pas del seguici fúnebre amb el fèretre de Durruti, pels principals carrers de Barcelona. Presidint el dol, entre d'altres personalitats, Lluís Companys, Josep Tarradellas i García Oliver.

LES CORTS DE LA REPUBLICA ESPANYOLA PROSSEGUEIXEN LA SEVA TASCA LEGISLATIVA A VALÈNCIA
Any de producció: 1936
Producció: Laya Films (Barcelona)
Versió: Versió original en català i castellà
Durada: 7 min.
Sinopsi:
Reportatge de la primera sessió de les Corts de la República a València, celebrada el dia 1 de desembre de 1936, després del seu trasllat desde Madrid.

CONMEMORACIÓN DEL XIX ANIVERSARIO DE LA REVOLUCIÓN RUSA
Any de producció: 1936
Producció: Laya Films (Barcelona)
Versió: Versió muda amb rètols en castellà
Durada: 5 min.
Sinopsi:
Reportatge sobre la manifestació celebrada a Barcelona en homenatge a la Revolució Soviètica. Lluís Companys i el cònsul de la URSS a Barcelona, sr. Ovseenko, presideixen la manifestació a la plaça Sant Jaume. Desfilen sindicalistes de la U.G.T., C.N.T., consells obrers i altres forces polítiques.

ELS TAPERS DE LA COSTA

Altres títols: LA INDUSTRIA CORCHOTAPONERA
INDUSTRIAS DEL CORCHO
Any de producció: 1937
Producció: Laya Films (Barcelona)
Guió, muntatge, direcció de fotografia i direcció: Ramon Biadiu
Música: Joan Gaitg
Ajudant de direcció: Antoni Santigosa
Operador: J. Soler Moreu
So: Jack Pie
Comentaris: Ramon Martori
Versió: Versió original en català
Durada: 9 min.
Sinopsi:
Documental sobre la industria del suro en el Baix Empordà. S'inicia amb les vistes de l'alzina surera, els camions, els magatzems de suro i els productes finals que obtenen: sacs de taps i objectes fets amb suro: capses, estoigs, auques explicant el procès del suro.L' escorçament de les alzines amb destrals, es carrega als burros, posteriorment, ja a la fàbrica l'escorça es fa bullir es talla en llesques i es fan cubs. El tap es fa a mà amb grans gavinets. Introducció de maquinària on treballen les dones fent el mateix treballs que els homes amb gavinet.Industria mecanitzada del suro fent taps de diferents mides, mecànics engraixant màquines, bullint els taps. Altres productes, paper molt prim on imprimeixen llibres. Reflexió final on s'idealitza la feina artesana enfront la deshumanitzada feina industrial.

ARAGÓN 1937
Any de producció: 1937
Producció: Laya Films (Barcelona)
Fotografia i direcció: Manuel Berenguer
Muntatge: Antonio Graciani Roca
So: René Renault
Versió: Versió original en castellà
Durada: 16 min.
Sinopsi:
Documental sobre la reconquesta de l'Aragó als facciosos, un cop aplastada la revolta a Barcelona. Els voluntaris es dirigeixen cap a l'Aragó però l'avanç és lent. Rebuda de les columnes llibertadores i organització de més columnes. Però mentre els republicans es preparen i organitzen per a una ofensiva de conjunt, en la reraguarda es procura engegar la vida econòmica i social. En primer lloc es construeixen vies de regadiu i altres obres hidràuliques (com el pantà de Mediana). Conjuntament amb els republicans treballen els presoners. En els terrenys de regadiu es recupera el conreu dels camps abandonats. Recol·lecció de la remolatxa i el blat. Es construeixen noves carreteres, noves vies d'enllaç. Traçat de vies de tren que enllaçen Barcelona i Saragossa. Explotació d'altres branques de la indústria, com la minera. Treball intens en l'ordre pedagògic. Recuperació del folklore regional.

JORNADAS DE VICTORIA: TERUEL
Any de producció: 1937-1938
Producció: Laya Films (Barcelona)
Fotografia i direcció: Manuel Berenguer
Col·laboració fotografia i ajudant de direcció: Ramon Biadiu
Muntatge: Antonio Graciani Roca
So: René Renault
Versió: Versió original en castellà
Durada: 11 min.
Sinopsi:
Mitjançant un mapa s'explica la realitat geogràfica de l'estat, dels poders que tenen els dos exèrcits i perquè l'exercit republicà ha de reconquerir Terol. i la seva àrea d'influència. El 15 de desembre s'inicia l'assalt per les rodalies de la ciutat.

BATALLONS DE MUNTANYA
Any de producció: 1938
Producció: Laya Films
Distribució: Films Catalonia, S.A.
Direcció: Manuel Berenguer
So: René Renault
Versió: Versió original en català
Durada: 10 min.
Sinopsi:
Documental sobre la preparació de nous soldats als batallons de muntanya de l'Exèrcit de l'Est, unitats creades per la República per a la defensa dels Pirineus.
Els nous soldats realitzen exercicis de marxa per terrenys nevats sota la supervisió de comandaments i instructors. Imatges d'exercicis a peu, amb esquís, escalada amb "crampons" i tranport de ferits. La unitat torna a la base d'operacions.

CATALUNYA MÀRTIR
Altre títol: LE MARTYRE DE LA CATALOGNE
Any de producció: 1938
Producció: Laya Films (Barcelona)
Compilador: J. Marsillach
Operadors: Ramon Biadiu, Jaume Agulló, Sebastián Perera, Josep Maria Maristany, Manuel Berenguer, Joan Castanyer
Comentaris: Jaume Miravitlles
Versió: Versió original en català
Durada: 25 min.
Sinopsi:
Documental sobre els bombardejos de ciutats catalanes, els quals es fan responsables a l'aviació alemanya e italiana. Es descriu el caràcter català pel seu amor a la feina i a la llibertat, mostra imatges principalment de Barcelona i Lleida bombardejades i refugiats en la ciutat i voltants, desenrunament i rescat de víctimes. També conté imatges de la visita d'Álvarez del Vayo a la zona assolada de Lleida. Guerra Civil Espanyola.

REFUGIADOS DE GUERRA

Any de producció: 1938
Producció: Laya Films (Barcelona)
Versió: Versió muda amb rètols en castellà
Durada: 10 min.
Sinopsi:
Documental amb elements de ficció, que oposa la vida abans de la Guerra Civil Espanyola amb la de després del pronuciament de 1936 (apareix un cartell que ho assenyala). Al llarg del film es mostra el següent: les tasques de conreu (llaurada amb cavall), regadiu amb sínia, poda d'arbres, etc...; la fi de la jornada i retorn a casa; els camperols menjant; els nens a l'escola (dibuixant, fent treballs manuals, analitzant objectes, animals i altres coses al microscopi, fent gimnàstica, boxa, ballet,...). A continuació - com ja hem dit- es mostra la vida interrumpuda brutalment: imatges de bombardejos; la gent corrent cap als refugis; desplaçaments i evacuacions; edificis incendiats; enderrocs d'entre els que es recuperen nens morts; persones que van i vénen (se suposa que entre ciutats i dins de la mateixa ciutat); grups de gent amb maletes i altres objectes; cues de nens, mares amb criatures que esperen; queviures (galetes) en un aparador; cues de gent esperant que els donin menjar.


DURADA TOTAL: 89 minuts



18 de maig 2006
LAYA FILMS (III) - Fuego en España -

“La liberación de Barcelona, centro principal de la producción suministró la parte más rica de ese archivo histórico (Filmoteca Nacional). El prestigioso montador, Antonio Cánovas, miembro del Servicio de Recuperación en la capital catalana, envío a Madrid varios millares de cajas, perfectamente ordenadas y clasificadas, de negativos de imagen y de sonido, copiones y copias estandar, que contenían toda la labor realizada en los laboratorios barceloneses por la Generalidad de Cataluña, por la CNT y la FAI, el partido comunista, etc, etc… Así como las películas soviéticas importadas y distribuidas por Film Popular y otras entidades. (…)
Todo ese material quedó en el sótano, del primer piso y una parte del patio, bajo un cobertizo, del edificio número 20 de la calle de Fernando el Santo, sede del Departamento Nacional de Cinematografía, que sería después Dirección General de Cinematografía y Teatro, trasladada a mediados de 1960 al nuevo Ministerio de Información y Turismo en la avenida del Generalísimo; se convertiría a fines de 1967 en Dirección General de Cultura y Espectaculos (…).
Permaneció el estupendo archivo en el Departamento hasta principios de 1943, en que por iniciativa de Joaquin Soriano, fundador y primer director de NO-DO fue depositado en los laboratorios Cinematiraje Riera, en la calle de los hermanos Miralles. La iniciativa, muy bien intencionada, puesto que tendía a preservar aquella riqueza histórica de los riesgos inherentes a un local que carecía de instalaciones adecuadas, tuvo consecuencias fatales: dos años y medio después, el 16 de agosto de 1945 se produjo accidentalmente, sin que hasta ahora hayan podido precisarse las causas, un incendio en aquellos laboratorios y las llamas alcanzaron enseguida el almacén en el que, con otras películas de distintas procedencias, entre ellas todo el joven archivo de NO-DO, estaba el material de Guerra.”

Carlos Fernández Cuenca, La guerra de España y el cine, Volumen primero. Madrid: Editora Nacional, 1972. p. xxx-xxxi.